La poca documentació disponible indica que la idea d'un accionador de rosca hexagonal es va concebre probablement des de la dècada de 1860 fins a la de 1890, però que aquests cargols probablement no es van fabricar fins al voltant de 1910. Rybczynski (2000) descriu una sèrie de patents per a accionaments alternatius. tipus dels anys 1860 i 1890 als Estats Units, [3] que es confirma que inclouen tipus de quadrat i triangle clavant-se internament (és a dir, endolls quadrats i triangulars) (Patent nord-americana 161.390), però explica que aquests eren patentats, però no fabricat per les dificultats i les despeses de fer-ho en el moment. PL Robertson, de Milton, Ontario, Canadà, va comercialitzar per primera vegada el sòcol quadrat el 1908, havent perfeccionat i patentat un mètode adequat de conformació en fred, utilitzant el material adequat i el disseny adequat.
El 1909–1910, William G. Allen també va patentar un mètode de capçals de formació de fred al voltant d'un troc hexagonal (patent US 960.244). Els anuncis publicats per al "cargol de conjunt de seguretat Allen" de la Allen Manufacturing Company de Hartford, Connecticut, existeixen des del 1910. [4] Tot i que és poc probable que Allen fos la primera persona que pensés en un accionador hexagonal, la seva patent per un mètode de fabricació i el seu producte realitzat semblen ser els primers.
En la seva autobiografia, el fundador de la Standard Pressed Steel Company (SPS; ara SPS Technologies, Inc.), Howard T. Hallowell Sr, presenta una versió d'esdeveniments [5] en què SPS va desenvolupar una unitat de presa hexagonal a casa, de manera independent. d’Allen, cap al 1911. D’aquí va sortir la línia de productes Unbrako. Aquest compte de Hallowell no menciona la patent Allen de 1910 ni la línia de productes Allen de cargol de seguretat. Hallowell descriu, tanmateix, la mateixa inspiració també esmentada en relació amb Allen per a una ona d’adopció del capçal hexagonal, començant pels cargols fixats i seguits pels cargols de tap. Aquesta va ser una campanya de seguretat industrial, part del Moviment Progressiu més gran, per aconseguir cargols sense cap a les politges i eixos de l’eix de la línia que eren omnipresents a les fàbriques del dia. Els cargols de cap sense capçalera serien menys propensos a agafar la roba dels treballadors i tirar-los a un contacte perjudicial amb l’eix de carrera.
